divendres, 17 de setembre del 2010
dimecres, 15 de setembre del 2010
EL REPORTATGE
Es denomina canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra. Tals canvis es produeixen a diverses escales de temps i sobre tots els paràmetres climàtics: temperatura, precipitacions, vents, nuvolositat. Aquest canvis són deguts a causes naturals i, en els últims segles, també a l'impacte causat per les activitats humanes.
Fins a mitjans del segle XIX la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera era força estable, al voltant de 280 parts per milió en volum (ppm). En un segle i mig s’ha incrementat gairebé un 30% (379 ppm), i la temperatura mitjana global a augmentat 0.6º C.
Qué es l’efecte hivernacle?
A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d’hivernacle, és a dir, absorbeixen i tornen a emetre la radiació infraroja.
L’efecte hivernacle és per tant, un fenomen natural de l’atmosfera, sense el qual la vida a la Terra, tal com la coneixem, no seria possible.
El problema actual és que la quantitat d’aquest gasos naturals amb efecte d’hivernacle han augmentat i s’hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera.
Els gasos atmosfèrics que es considera que contribueixen a l’efecte hivernacle són:
1.el diòxid de carboni (CO2),
2.el metà (CH4) ,
3.l’òxid de nitrogen (N2O),
4.el vapor d’aigua,
5.l’ozó
6.els halocarbons: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6)
Qué pots fer-hi?
No malbarateu l’aigua
No la contamineu
Aprofiteu i rendibilitzeu l’energia
Utilitzeu bombetes de baix consum
Obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc contaminants per a l'aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol.
Ventileu la vostra casa
Aprofiteu els avantatges de la llum del dia
Reguleu el termòstat
Estalviar energia
Evitar el malbaratament: cal tancar el llums, els ordinadors, la televisió i la calefacció si no són necessaris.
Hem d'aprofitar la llum natural sempre que sigui possible.
Assabenteu-vos de com fer la recollida selectiva.
Als contenidors blaus dipositeu el paper i el cartró, però no els tovallons
de paper usats.
Als contenidors verds dipositeu el vidre, però no les bombetes, els
fluorescents, els miralls, el vidre armat, els pots de medicaments, els taps
ni la ceràmica.
Doneu prioritat a la mobilitat a peu i en bicicleta, ja que són els sistemes de desplaçament urbans més eficients i tranquils.
Y moltes coses més.
Ricard Ravell Rodríguez
EL REPORTATGE
Es coneix com a «balconing» a una pràctica entre els joves que es va fer notar l'estiu del 2010 a Espanya i que consisteix a saltar entre els balcons d'un hotel. Atès que aquesta pràctica es combina sovint amb drogues o alcohol, de vegades hi ha accidents amb greus conseqüències a causa de la caiguda al buit, entre elles la mort instantània.
Una altre varietat d’aquesta pràctica és el salt des d’un balcó a la piscina del hotel
El joc és absurd i neci. Una asnada. Es tracta d'imitar als equilibristes a l'hora bruixa, quan per les venes corre més whisky que sang. Salten a l'habitació de les noies, a la piscina, es colen pels esvorancs perquè s'han oblidat la clau, fallen i es maten.
Quan la peripècia acaba bé, els joves solen penjar el vídeo a internet. Youtube està sembrat d'enregistraments en què aquests agosarats es llencen a les piscines dels hotels . El 4 de març de l'any 2000 Charly Garcia es llançava des d'un novè pis des d'aquest dia va començar la moda del balconing
Qui practiquen balconing són joves estrangers (alemanys i anglesos; també hi ha espanyols) que es troben en un estat d'ebrietat important. Les zones on es porta a terme són: les zones de Magaluf, Palmanova, L'Arenal, Alcúdia i Eivissa.
La polèmica desencadenada aquest estiu al voltant d'aquest tipus de successos ha empès als hotelers a plantejar noves mesures per evitar que els joves turistes que s'allotgen en els seus establiments saltin d'un balcó a un altre oa la piscina.
Aquest tipus d'accidents es vénen registrant habitualment cada estiu des de fa uns anys a les Balears, especialment a Mallorca, Eivissa i en les zones de residència dels turistes espanyols i europeus més joves.
Susana Valle Díaz
EL REPORTATGE
EL HIP HOP ES RESPECTE PER SOBRE DE TOT
El hip hop és un moviment cultural que va néixer a principis dels anys 1970 entre les comunitats afroamericanes i llatinoamericanes del barri Sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York. El hip hop es centra en la existència de quatre aspectes de la cultura: El rapping, el DJing, el BBoying i el Graffiti. Hi ha qui donen la mateixa importancia a altres aspectes com el beatboxing, l'activisme polític, la vestimenta…
LA HISTORIA DEL HIP HOP
El moviment del hip hop va començar als 70 a alguns dels barris marginals de Nova York,exacatament al sud de Bronx.Escoltaven funk,molt apte per ballar,establien a les parets i als vehicles els seus sentiments amb molt de color perque els veiessin tots,anomenat graffiti.
En les festes el DJ posa música funk i el b-boys i b-girls fan batalles de ball, mentre que alguns fan beatbox.
CULTURA
La música hip hop es compon d’una banda i d’un cantant de rap.
El DJing consisteix en barrejar diversos discos i fer mescles diverses i originals.
El beatbox son sons fets amb la veu, la gorja i el nas.
El rap consisteix en cantar o parlar rimes acompanyades d'un ritme repetitiu.
El ball apareix amb el breakdance, un ball caracteritzat pel seu aspecte acrobàtic i per les figures al terra i que s’inspira en una part dels Funk Styles (el Lockin i el Popping). L’evolució del gènere ha portat a nous estils com el House dance o el new style.
300 delegats del hip-hop, van presentar a l'ONU, a Nova York, el 16 de maig del 2001, la denominada Declaració de pau del hip-hop.
El hip hop es una forma de barallar-se sense fer servir la força bruta i fent el que mes agrada,expressar-se.Consisteix en el respecte mutuu per sobre de qualsevol cosa.
Jhoselin Ruth Butron Vega & Alyona Maksimova 3ºC ESO